La cultura del vi

Avui quan venia de classe, abans d’anar a casa, he passat per la tenda i he comprat una ampolla de vi per acompanyar el sopar.

Imagino que quan sentiu la paraula vi a cadascú de vosaltres us venen coses totalment diferents a la ment. Alguns probablement sabeu de vins i penseu en un tipus específic i d’altres igual recordeu alguna festa o fins i tot una bona borratxera. Jo quan sento vi recordo les vesprades de setembre que passava amb tota la família a les vinyes dels meus avis. El segon o tercer cap de setmana de setembre fèiem la verema, dinàvem al camp i després xafàvem el vi com es feia antigament. A la meva germana i a mi ens agradava molt anar a veremar perquè ens ho passàvem molt bé “ballant” dins del remolc on posàvem el raïm després de collir-lo. Però sens dubte, el moment més divertit i que més il·lusió ens feia era quan tastàvem el most, el primer suc que extraiem del remolc. Després posàvem el most en carretells i setmanes després el meu avi anava a trasbalsar-lo i cremava metja perquè fes la fermentació. Era un procés força més complicat que per poder explicar bé, allargaria massa aquesta entrada al blog, però aquestes són les petites pinzellades que us puc deixar perquè sapigueu més o menys com era la cosa. Suposo que us podeu fer una idea.

Ara treballo a un restaurant i moltes vegades quan serveixo el vi als clients em fa gràcia veure com el tasten i m’agrada sentir els comentaris que fan (em recorda quan la meva germana i jo bevíem el most).

I per què us parlo de vins? Avui, a classe de Cultura ens ha visitat Carles Pastrana. Per qui no us soni aquest nom, es tracta d’un vinater i periodista català, propietari de firmes com el Clos de l’Obac, que ens ha apropat a la cultura del vi. Carles ens ha explicat una mica la història del vi al nostre país i ens ha contat alguna que altra anècdota bastant divertida. Segurament, cadascú dels qui estàvem a classe ens haurem fet una idea diferent respecte al que ens ha explicat. Jo m’he quedat amb una de les anècdotes que ens ha contat, el significat de la qual ve a dir una cosa així com: hi ha vins bons i roïns, però això no vol dir que no ens pugui agradar un vi roïn o que ens hagin d’agradar tots els vins bons. No hi ha eines per a mesurar la qualitat dels vins i això aporta certa dosis de “màgia” al tema. I no crec en la màgia, però he de reconèixer que he tingut un sentiment “especial” quan estava sopant, he begut del got i he recordat aquelles vesprades xafant raïm.

Per cert, el vi era del barat. "Sí, d’aquells senzills però bons"...