Lelelerele lelelerele lereleré

La comarca dels Ports vibra per segona vegada al so de la Pegatina. Dijous, el grup de rumba catalana ens visitava de nou i ens amenitzava la festa estrenant la gira  del seu nou treball Xapomelón. Els gats rumberus ja van actuar a l’Aplec dels Ports i repeteixen l’experiència en aquesta terra perquè asseguren s’ho van passar d’allò més bé. Tot i que aquesta vegada la rumba no sonava al carrer sinó que ho feia a un poliesportiu, el local estava de gom a gom. I és que són molts els rumberos que segueixen aquest grup arreu de les comarques del nord de Castelló i pensen també que el riure és cirera i la pena poca feina.

I què és el que ens agrada tant d’ells? Potser sigui que després de 3 discs i gires arreu del món no s’ho tenen cregut. Potser sigui que per escoltar la seva música no has de pagar 24 euros per un cd sinó que pots descarregar la seva música gratuïtament des de la seva pàgina web sense desobeir a la Sindy. Potser perquè que són capaços de fer ballar al segurata que hi ha a la porta dels seus concerts o que no s’ho pensen dues vegades a l’hora de baixar de l’escenari per ballar amb el seu públic, ni tampoc els importa allargar els seus concerts per tal que la gent continuï gaudint del seu espectacle. Potser per detalls com bolcar-se amb la gent d’una comarca que no els hi és propera i vestir una samarreta dels Ports en moviment per tal de reivindicar l’emissió del TV3 al País Valecià. Potser sigui que en un món ple de cabòries on mana la resignació i els somnis no escapen de ser més que una il·lusió, ells no es resignen i han convertit el seu somni en una realitat. O potser és perquè diuen més del que volen i no et fan sentir violent.

Relament no sé què és el que té aquest grup que ens agrada tant. Però sí sé que d’un cop d’ull i desmadrats més de 1000 veïns dels Ports van saltar, cantar, ballar, cridar, riure i fins i tot es van emocionar dijous a Morella i això, té molt de mèrit.

¿Para cuándo las cocretas?

Supongo que estaréis enterados de las nuevas incorporaciones en el diccionario de la Real Academia Española de la Lengua. Así o asín y murciélago o murciégalo.

Resulta que los académicos han aceptado estas nuevas palabras asegurando que no suponen ningún riesgo para la lengua, ya que se trata de motes muy usados por nuestra sociedad. No digo que no sea cierto. De hecho, estoy segura de haber oído muchas más veces asín que así. Y también conozco a varias personas que dicen murciégalo y no murciélago –¡si hasta el corrector del Word lo acepta!–.

Ahora bien, cada vez me resulta más difícil asimilar ciertos cambios. Da la sensación de que a la RAE le está gustando esto de ampliar el diccionario asín como asín. Parece que aquello que empezó con quitarle la tilde al solo, se está convirtiendo en una moda –que a este paso nos llevará a pedir una ración de cocretas de las que hace años crompa mi agüela –.

Llamadme antigua si queréis, y no es por fastidiar, pero después de probarlo, casi prefiero seguir escribiendo ciertas palabras con tilde y sin alterar el orden de sus letras. Porque según los académicos este fenómeno no supone ningún peligro para nuestra lengua pero, con todo el debido respeto, permítanme que lo dude.