Vols ser el meu groc?

No sé si coneixeu o heu sentit parlar mai de l’Albert Espinosa. Jo el vaig veure per primera vegada en una entrevista que li feia Buenafuente i em va agradar la seva filosofia de vida. Havia vist pel·lícules d’ell i ni ho sabia. Ara soc fan d’ell. He vist totes les seves pelis i segueixo cada dilluns la seva sèrie. M’havia llegit també un dels seus llibres, però em faltava el primer.

La setmana passada vaig tenir la sort d’acabar el llibre que m’estava llegint i vaig anar a comprar-ne un altre a la llibreria del campus. Quina va ser la meua sorpresa quan veure aquell llibre de tapes grogues! Havia sentit parlar mil coses del llibre: “és la bíblia de l’Albert” “el millor llibre que he llegit mai” “és molt bonic”... El vaig agafar i just quan feia cua a la caixa vaig començar a llegir-lo. És un d’aquest llibres que t’enganxa. Tornava a casa de cap de setmana i quan em vaig adonar m’havia acabat el llibre. Havia estat llegint al bus, al ferrocarril a l’altre bus, fins i tot llegia quan caminava. Era una sensació estranya que no em deixava parar de llegir. I ara puc dir jo també que és un dels llibres més bonics que he llegit mai.

No és una guia d’auto ajuda ni tampoc una biografia. Es tracta d’un recull d’experiències i emocions, els ingredients del qual són el càncer, la superació, la il·lusió, els sentiments i el color groc. Tot des del punt de vista d’una persona ingeniosa, lluitadora i alegre.

Després de llegir-me’l se’m van passar mil noms pel cap a qui regalar el llibre —m’agrada regalar els llibres a les persones amb les que identifico algun dels personatges de la història, o simplement, aquella gent que he recordat mentre llegia—. Ho tenia difícil, havia pensat en molta gent: amics, companys de classe, cosins, els meus pares, la meva germana... però no. Aquell llibre havia de ser per a un groc. Al final el vaig trobar i li vaig demanar que quan acabes de llegir-lo el regalés algun dels seus grocs i que aquest fes el mateix. Estic segura que així estarà en bones mans. I bé, qui sap? Potser algun dia t’arriba a tu. 

Si estàs llegint aquest blog i t’agrada potser acabes sent un dels meus grocs o jo un dels teus... Bé, si ho vols entendre millor et recomano el llibre de l’Albert, El món groc.

Us deixo una foto meua amb l'Albert el dia de Sant Jordi.